Astroteologia

L'astroteologia és una disciplina que combina els mètodes i aspectes de la ciència espacial amb la teologia sistemàtica.^[1] L'astroteologia es refereix a les implicacions teològiques, culturals i ètiques de l'exploració espacial i identifica els elements del mite i la religió en la ciència espacial.^[2] L'astroteologia és una "branca multidisciplinària de la teologia que ocupa la relació entre Déu i la creació, especialment la creació de l'univers al llarg del temps". Ted F. Peters considera l'astroteologia com "el punt de trobada entre teòlegs i astrobiòlegs", mentre que A.C. Pieterse descriu el camp com un "forat de cuc profètic que relaciona l'espai-temps amb la transformació escatològica", una teologia de la naturalesa més que una teologia natural.^[3]